"Tot està per fer i tot és possible" - Miquel Martí i Pol

dimarts, 31 de desembre del 2013

Un final que és un començament...

S'ha acabat el semestre, el nostre primer semestre com a futurs mestres. Ha estat un semestre molt interessant. Hem iniciat un nou camí i a la Universitat hem començat a entrar en tot aquest món de l'educació. Alguns ja havíem fet de monitors, cangurs... Però mai ens havíem plantejat tantes coses sobre l'educació com ens les estem plantejant ara.

Per tancar les assignatures de COED i de GITIC, vam fer un treball que consistia en buscar una persona que penséssim que era un bon comunicador i justificar-ho amb 15 minuts davant de la classe. El meu grup, format per l'Alba, la Clara, la Marta i la Mireia (podeu passejar-vos pels seus blogs ;) ) vam escollir Carles Capdevila, perquè a totes ens agradaven els seus articles i n'haviem sentit a parlar molt bé. L'exposició la vam fer a través del Pearltrees (una pàgina web on pots compartir les teves pàgines favorites amb tothom, us la recomano). Vam justificar perquè Carles Capdevila era un bon comunicador a nivell oral, escrit i digital. 

Carles Capdevila and 1.INTRODUCCIÓ / 2. COMUNICACIÓ ORAL in Anna Julià (anna_jm5)

Organize your interests with the Pearltrees' app for Android


Aquí podeu veure la nostra presentació amb Pearltrees, trobareu algun vídeo, articles, xarxes socials...

I així s'ha acabat el mòdul, hem fet coses molt interessants i sobretot molt pràctiques. Hem après a utilitzar tot tipus d'eines TIC, hem après a recitar i hem millorat l'orador que portem dins i hem fet mil coses més. Ha estat un mòdul molt productiu i m'ha agradat molt! Les entrades d'aquest blog són entrades que recullen tot el que hem fet a les dues assignatures i espero que, als que ho heu llegit o als que ho llegireu, us pugui servir.

Finalment, desitjar-vos a tots i a totes unes molt bones festes de Nadal i un bon començament d'any 2014!!!

M'agradaria compartir un parell de coses amb vosaltres abans de tancar aquestes entrades.

En primer lloc, un vídeo que es titula Sóc Mestre que m'agrada molt, recomano que us el mireu.



En segon lloc, us deixo aquí un enllaç d'un conte dels reis mags, de com explica un pare a la seva filla qui són els reis mags. A mi m'agrada moltíssim i crec que és una manera molt enginyosa d'explicar-lo. Aquí el teniu:



I per últim una fantàstica il·lustració de Joan Turu, que reivindica una educació afectiva, que no pot oblidar-se del cor.



BON NADAL I FELIÇ 2014 A TOTS!!!

dimecres, 18 de desembre del 2013

Competència digital del mestre

La competència digital és el conjunt de competències relacionades amb el coneixement i l'ús de la tecnologia. El procés d'adquisició d'aquestes s'anomena alfabetització digital.

La competència digital és molt important pel mestre, per tant, en la formació de mestres cal actualitzar-se continuadament amb recursos tecnològics i conèixer el potencial que tenen pedagògicament.

Recentment s'han publicat diversos documents que expliquen com ha de ser un mestre que és competent digitalment.
Els dos documents són:

1- UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents).

2- Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE).


El resum d'aquests dos documents el trobareu en aquesta presentació feta amb GoogleDrive a la classe de GITIC.




Per reflexionar-hi una mica...

La societat en la que vivim actualment avança sense parar, i com a mestres hem d'estar actualitzats de tot, perquè els nostres alumnes ho estaran. Per tant, penso que és molt important tenir la competència digital. A més, es poden trobar moltes potencialitat pedagògica als recursos web o a les TIC. Podem trobar moltes maneres de treballar a l'aula amb la tecnologia. Això si, no podem substituir el mestre o alguns tipus d'educació amb la tecnologia, en tot cas, la tecnologia ho ha de complementar. Ha de ser un suport, però no un substitut!


Per saber-ne més...

Us recomano moltíssim aquest article del diari San Jose Mercury News, està escrit en anglès però s'entén bastant bé i és molt interessant. Si voleu podeu comentar per explicar que us ha semblat l'article. Està molt ben escrit! Tracta sobre la competència digital dels mestres i de com poden influir en els alumnes. 

També us recomano aquesta imatge que trobareu al meu Scoop.it. És una representació de com tractar les TIC a l'aula.

Gràcies per llegir-me!
Fins aviat lectors!

dijous, 5 de desembre del 2013

Comunicació oral o comunicació escrita?

Una persona que vol dominar el codi escrit d'una llengua no cal que adquireixi tots els coneixements d'aquesta perquè bona part d'aquests ja els sap. Això passa perquè domina el codi oral de la mateixa llengua. El que cal aprendre són els coneixements específics del codi escrit, que són regles que no s'utilitzen en l'oral.
El codi oral i el codi escrit, tenen moltes diferències i ara faré un repàs de les principals, analitzant les característiques.

1. Característiques contextuals (referides al context):


2. Característiques textuals (fan referència al missatge): 















3. Característiques gramaticals i lexicològiques



















LA RELACIÓ ORAL - ESCRIT

Durant la història, hi ha hagut diferents concepcions d'aquesta relació. Durant l'època medieval, per exemple, es donava més importància a l'escrit que a l'oral.

Parlem de tres models de relació oral - escrit:

- Escrit tradicional: L'escrit és el model normatiu que cal aprendre i seguir. La gramàtica és oracional i prescriptiva de l'escrit. Es refusen les varietats dialectals i els registres... Els exercicis per aprendre la llengua són traducció i transformació de textos.

- Escrit com a codi segon:  Es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna. L'oral és primordial i l'escrit se li subordina. Els exercicis per aprendre la llengua es basen en l'anàlisi d'oracions de l'oral, l'escrit s'utilitza per transcriure conversacions.

- L'escrit, llengua: Considera que l'oral i l'escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. S'estudia la gramàtica del discurs per poder trobar les característiques dels dos codis. Està relacionat amb l'enfocament comunicatiu de l'aprenentatge de les llengües: els alumnes aprenen a comunicar-se efectivament per oral i per escrit.


Pot ser mai us havíeu plantejat les diferències de l'oral i l'escrit, i ara que es llegeixen semblen molt evidents. Però s'ha d'entendre que, al meu entendre, el millor model per poder entendre els dos codis, és el tercer. La llengua té diferents manifestacions, oral, escrit, fins i tot ara digital. Per ser dominant d'una llengua, una persona ha de dominar tots els codis d'aquesta, tot i que siguin independents, s'han de relacionar i s'han d'aprendre tot. A vegades, a l'escola es tendeix a ensenyar més el model escrit que l'oral. Sembla més important saber escriure que saber parlar. Però pensar això no és correcte. S'han de potenciar, al meu entendre, els dos codis perquè així es pugui tenir un bon domini de la llengua.


Per saber-ne més...

Avui, per ampliar una mica la meva entrada, us recomano una entrada amb recursos per treballar la comunicació oral a la classe del blog de la Yolanda Rosset (un blog especialitzat en educació especial).

I finalment, parlant del codi escrit i com que considero que llegir és una de les meves grans aficions, i llegir forma part del codi escrit, us poso aquí una imatge que dona 33 raons per llegir, espero que us agradi! Jo la trobo molt bonica!


Salut estimats lectors!!!



dimarts, 3 de desembre del 2013

La comunicació escrita

La comunicació escrita, engloba, encara que el nom no ho digui, dues habilitats lingüístiques: llegir i escriure.

Llegir és el procés a través del qual es compren un text escrit.

LLEGIR = COMPRENDRE

Isabel Solé, l'any 1982 va escriure les 4 implicacions de llegir.

1. És un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. El lector ha de fer una construcció pròpia, ha de trobar-hi el seu propi significat.

2. Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim per algun motiu, l'objectiu és el que guia la lectura. Hi ha molts objectius i molt variats.

3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap.

4. Llegir és un procés de predicció i inferència continu. La inferència és l'habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta.
Qui llegeix forma una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Quan es refusa una hipòtesi, n'elabora de noves per seguir llegint. Per això, moltes vegades quan acabem de llegir un llibre diem: "Ai, em pensava que el llibre no acabaria així!" Quants cops ens ha passat?? Molts!

L'altra habilitat lingüística que implica la comunicació escrita és escriure. Escriure és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Per escriure, s'han de tenir en compte tres aspectes.

1. Aspectes formals: Inclou la cal·ligrafia (és una habilitat motora), la relació so-grafia i la disposició en l'espai. No és bo fer un abús d'aquests aspectes formals.

2. Aspectes lingüístics: Inclou els aspectes morfològics (formació de paraules), lexicològics i sintàctics (ordre de les oracions, funcions de les paraules...)

3. Aspectes discursius: Inclou les tipologies textuals com ara la descripció (vegeu l'entrada de la descripció en el meu blog), les propietats o característiques del text (més avall estan ben explicades) i el procés d'escriptura (planificar, redactar i revisar).
A vegades, en aquests últims aspectes s'hi dóna poca importància i se n'hi hauria de donar més.

Quines són les característiques principals del text (i el discurs) ?

Les característiques principals del text són les qualitats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Quan això es compleix parlem d'un text significatiu.

Tipus de característiques:

1. Descriptives: Són les que expliquen, analitzen, el funcionament d'algun aspecte lingüístic.
  • ADEQUACIÓ. És el grau d'adaptació d'un discurs a la seva situació comunicativa tenint en compte l'interlocutor i el propòsit o objectiu. Es té en compte el registre (formal o no formal, tipus de text, general o específic...) i la varietat dialectal (segons la situació se'n tria una o altra).
  • COHERÈNCIA. És la propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no n'és. També estableix la relació lògica i no contradictòria entre les diferents parts d'un discurs tenint en compte l'estructura lògica del text. 
  • COHESIÓ. Conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector interpretar-lo amb eficàcia. S'utilitzen connectors o formes de cohesió (signes de puntuació, conjuncions, el·lipsis de subjectes, pronoms...)
2. Prescriptives: Són les que determinen normes d'ús (donades per autoritats lingüístiques o per la societat)

  • CORRECCIÓ: Es refereix a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística de parlants. Qui l'explicita són les autoritats lingüístiques, en el cas de Catalunya, l'IEC (Institut d'Estudis Catalans), fent diccionaris o gramàtiques. 
  • VARIACIÓ: Es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un escrit o d'un discurs d'acord en determinats valors i actituds socials. És molt subjectiu. S'ha de tenir estil o repertori, és a dir, saber fer ús de les paraules, saber aplicar-hi recursos retòrics, determinats valors socials...

Cal destacar que la comunicació escrita és una part molt important en el món de la comunicació. La comunicació escrita forma part de la competència comunicativa. Quan una persona té capacitat de comunicar-se, ha de tenir-la en tots els àmbits. En el cas de la comunicació escrita, però, una persona que sap comunicar-se bé en aquest àmbit ha de tenir l'anomenada competència discursiva, que fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i ser capaç de produir textos coherents i cohesionats. També es podria fer referència a la competència lingüística/gramatical, que fa referència al domini del codi lingüístic.

En resum, hem vist que per escriure i llegir, s'han de tenir en compte molts aspectes que a vegades no tenim en compte. 

A la classe, per practicar la comunicació escrita hem pres apunts, hem sintentitzat articles, hem treballat la descripció (vegeu entrada de la descripció).


Per saber-ne més...

Hi ha escriptors que tenen facilitat per endinsar als seus lectors dins els seus llibres i articles, per mi, un d'aquests és Lluís Gavaldà. Ja el seguia des de feina temps perquè és el cantant d'Els Pets, un dels meus grups preferits, però des que va començar a escriure articles al diari Ara que no me n'he perdut ni un. Penso que té la facilitat d'escriure amb un llenguatge planer i proper, i parla de temes absurds que molts no hi donarien importància, però ell n'hi dóna, i sempre aconsegueix que passi una bona estona llegint els seus articles. Com que l'article d'opinió és també un tipus de text, m'ha semblat interessant compartir-vos un article que a mi em va sobtar molt, perquè mentre llegeixes no t'imagines el final, i quan arriba, lligues tots els cables de l'article. A més, em va agradar molt perquè compleix el que he explicat abans sobre llegir, que vas fent hipòtesis del que pot passar fins que al final et sorprèn moltíssim. Em va semblar fascinant! L'article es diu El primer dia de feina i va ser publicat dins la seva secció al diari Ara el dia 17/04/2012.

Us deixo aquí l'enllaç d'un document Drive amb l'article perquè el pugueu llegir i si us vé de gust comentar què us ha semblat, jo encantada!!

Aquí el teniu:

El primer dia de feina - Lluís Gavaldà

Gràcies per llegir-me i fins aviat, lectors!!


dissabte, 30 de novembre del 2013

Bla, bla, bla... La comunicació oral

Podriem dir que la comunicació oral és de les més complexes que existeixen, en molta part perquè a més del llenguatge verbal (les paraules, el missatge que transmeten...), ens comuniquem bàsicament per comunicació no-verbal (els gestos, la mirada, la postura...), la comunicació no-verbal, moltes vegades, és difícil de controlar, perquè és la que expressa els nostres sentiments reals.

Moltes vegades, quan parlem de comunicació oral, a tots ens ve al cap una imatge: parlar. Què és parlar? Parlar és una de les quatre habilitats lingüístiques i es defineix com expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa. Aprendre a parlar sembla fàcil, però no ho és. Per parlar bé, s'ha de parlar amb sentit, i les nostres paraules han de tenir un sentit i una estructura perquè el receptor pugui entendre el missatge que li volem transmetre. 

Cal destacar però, que la comunicació oral no engloba només parlar, sinó que també s'ha de tenir en compte, i penso que pot ser és més important, el verb escoltar. Escoltar és una altra habilitat lingüística i significa comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs o missatge pronunciat oralment. 
Per ser un bon oient... 
- Hem de tenir un paper actiu i participatiu.
- Demana tenir un respecte per l'emissor i les seves idees
- S'ha de ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l'altre.
- Saber descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
- Saber descobrir les idees principals del missatge.
- Sap reaccionar al missatge i parlar, si cal, quan acaba l'orador.

Per tant, moltes vegades ens preocupem de com aprendre a parlar, però no de aprendre a escoltar, però escoltar en tots els sentits, en tot el que cal per ser un bon oient. Tal i com va escriure Francesc Torralba al seu llibre, L'art de saber escoltar (2006), que vam llegir a classe quan vam treballar els articles del fet comunicatiu, l'acte d'escoltar requereix, necessàriament la pràctica del silenci. No tan sols el silenci físic sinó del silenci interior, que és el més difícil de silenciar. Això passa perquè moltes vegades, les paraules de l'altre, ens desperten vells records que crèiem que ja no teniem . Per això, deixem d'escoltar a l'orador i seguim la petjada d'aquests records. Llavors, quan tornem a escoltar, ja no sabem de què parla l'orador. Fer silenci és posar la ment en blanc, sense ocupar la ment amb objectes ni problemes, perquè tot això és el que ens distreu. 

Com hem vist, la comunicació oral és molt més complexa del que ens pensem molts. És important fer l'esforç d'aprendre a comunicar-nos oralment. I per per tant, aprendre a parlar i a saber fer un discurs, però també molt important, aprendre a escoltar i mantenir una bona actitud. Si ens agrada que quan parlem ens escoltin, els primers que hem d'escoltar som nosaltres.

Com a mestres, hem de ser bons comunicadors, i per tant, hem de saber comunicar-nos oralment. Per això, hem llegit el llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Si us interssa llegir-lo, que us ho recomano molt, aquí us deixo l'enllaç del llibre: Com parlar bé en públic
Es tracta d'un manual amb tot un seguit de tècniques i precisions per poder arribar a ser un bon comunicador. A través d'exemples quotidians i d'exemples de personatges històrics com ara Plató, Aristòtil i Ciceró, els autors ens endinsen dins el món de la comunicació perquè aprengum a ser bons comunicadors. És un llibre senzill d'entendre però molt dens, per això, vam elaborar-nos el nostre popi manual fent un resum dels trets més importants del llibre. Us recomano que el llegiu perquè hi ha tècniques molt senzilles que es poden utilitzar en presentacions orals quotidianes a la classe, en lecutres en veu alta...

Un cop llegit el llibre i fet el treball, vam posar en comú en petits grups la nostra idea de bon comunicador i llavors, entre tota la classe, vam fer una llista dels punts claus del bon comunicador. Aquell dia no vaig poder assistir a classe. Tot i això, com que penso que els punts són molt interessants i volia incloure'ls en aquesta entrada, us el poso a continuació. L'ha publicat la meva companya Alba al seu blog, i m'ha donat permís perquè pugui compartir-lo amb tots vosaltres ;)  Aprofito per recomanar-vos una visita al seu blog! És molt interessant.

UN BON COMUNICADOR HA DE...

1- Tenir un guió ben estructurat i coherent 

2- Tenir present el públic. 

3- Ser natural, que no es vegin discursos forçats. 

4- Començar amb un “somriure” (depenen del tema) i una actitud positiva. 

5- Intentar respondre les 6W (què?, qui?, com?, quant?, on? Perquè?) 

6- Controla els moviments del cos. 

7- Llenguatge oral: bona correcció lingüística 

8- Tenir en compte la introducció( fer una entrada bona i tenir-la molt pensada ) i la conclusió (tenir en compte amb quines idees vull que es quedi el públic i reforçar-ho) d’aquesta manera captarem l’atenció del públic. 

9- Introduir en el discurs alguna anècdota que exemplifiqui el que diem. 

10- Construir frases curtes i utilitzar connectors. 

11- No utilitzar un to monòton: frases exclamatives, fer pauses, fer preguntes, posa emfasi. 

12- Utilitzar un suport audiovisual adaptat, no amb molta informació. 

13- Tenir en compte el feedback del públic. 

14- Remarcar les idees principals durant tot el discurs. 

15- Tenir en compte la creativitat perquè el públic li arribi més la idea principal, això no vol dir “fer el pallasso” . 

16- Tenir present on vull arribar, què vull transmetre? 

17- La mirada: no mirar sempre a la mateixa persona, o el mateix punt, és bo tenir complicitat amb el públic. 

No us penseu que llegint el llibre i posant en comú els punts d'un bon comunicador es va acabar el tema de la comunicació oral! Falta la part més important! Posar-ho en pràctica!
Hem fet moltes exposicions orals durant el trimestre, però les dues en les que vam donar més èmfasi a la bona comunicació oral i a posar en pràctica el llibre de Com parlar bé en públic.

La primera va ser l'exposició d'Identitat i Territori, que era una exposició modular. Jo la vaig fer amb la meva companya Mireia Mandicó. Vam decidir tractar sobre l'Alzehimer perquè era un tema que ens cridava l'atenció a les dues. Voliem saber què recorden i què obliden els pacients, com afecta a la seva identitat... Per això, vam basar-nos en un exemple conegut, el cas de Pasqual Maragall. Aquí podeu veure un resum del seu documental (Bicicleta, Cullera, Poma), molt interessant, per cert. Vam arribar a la conclusió, que quan una persona perd els seus records, perd part de la seva identitat. És molt dur per les famílies i pels malalts passar una malaltia com aquesta, perquè saps que és degenerativa i que cada vegada anirà a pitjor, i que no pots fer-hi gaire res per aturar-ho. Vam estar molt satisfetes de l'exposició perquè creiem que vam poder transmetre el sentiment que volíem transmetre. 

Us adjunto el prezi de la nostra presentació d'Identitat i Territori.




La segona activitat va ser la recitació d'un poema. En el meu cas, vaig escollir el poema Corrandes d'exili, de Pere Quart. Vaig escollir aquest perquè és un poema que sempre que el llegeixo, em transmet molt de sentiment, perquè parla sobre la gent que s'havia d'exiliar durant la guerra civil a França, en concret, els poetes i escriptors. Penso que havia de ser molt i molt dur deixar la teva terra i deixar amics que sabies que potser no tornaries a veure.
La recitació va anar molt bé perquè crec que vaig poder transmetre el missatge que volia transmetre Pere Quart quan va escriure aquest poema.

Aquí us el deixo per si el voleu llegir!

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.



No creieu que emociona? 



Per saber-ne més...

Per últim us deixo dues imatges sobre la comunicació oral en els nois i en les noies. És un acudit, perquè ens adonem que a vegades diem molt més del que ens pensem.





Conferència a Blanquerna sobre tablets i PDI

Durant la setmana de pràctica i reflexió educatives vam fer moltes activitats relacionades amb el món de la eduació: Visites a escoles, conferències, cinemafòrums... Entre elles, el divendres vam poder presenciar una conferència sobre Pissarres digitals (PDI) i IPads.
La conferència va començar amb l'explicació sobre les PDI a càrrec de Miquel Amor. Ens van explicar les utilitats de les PDI a l'escola i diferents exemples de projectes.
"La tecnologia PDI ja no és una pedra, és molt més que això". La PDI és una pissarra i un ordinador fusionats, tot alhora. Les pissarres digitals són molt positives a l'escola i serveix molt per tractar la informació. Tot i això, cal dir que no sempre la interacció amb la PDI afavoreix l'aprenentatge. La PDI pot ser molt potent, però hem de contar que l'alumne ha d'interactuar. Sinó, el procés d'ensenyament - aprenentatge no té sentit. A més, no cal que la PDI sigui el centre de la classe, es pot utilitzar com a racó o només com a suport esporàdic. 
Les PDI permeten moltes opcions, la tecnologia està al servei de l'aprenentatge. Hi ha aplicacions i recursos educatius de tot tipus. Us explicaré on trobar els recursos per PDI a l'apartat d'ampliació del blog. 

Tot seguit, la Marta Palet i en Jordi Bigas de l'Escola Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu de Llobregat ens van explicar com utilitzen els Ipads a la seva escola. Ens van explicar que la decisió d'utilitzar Ipads a l'escola els ha suposat fer un salt tecnològic molt gran. Els mestres de l'escola es van haver de formar molt però els ha valgut la pena. Explicaven que ara estalvien molt de temps, per exemple, passant llistes, passant les notes i les mitjanes... L'Ipad ha passat a formar part dels mestres.  Utilitzen els Ipads com a racons, l'Ipad és un racó, però cal destacar que no tots els racons són amb Ipads. S'ha de dir que són els més demanats pels nens ja que aquests estan molt motivats a utilitzar els Ipads. Abans de decidir quines aplicacions fan servir com a racons i quines no s'ho pensen molt bé. Es marquen uns objectius... La seva idea no és substituir els racons convencionals, sinó complementar-los. També explicaven que els alumnes comparteixen l'Ipad sense problemes. 
Ens van recomanar vàries aplicacions. 
  • Educació infantil: MATH 3-4
  • Cicle Inicial: PuppetPads HD (permet crear personatges i fer una obra narrada pels mateixos alumnes).
  • Creació de les seves pròpies aplicacions a través del portal Educaplay
  • Rushour: Fer sortir un cotxe havent de moure els altres cotxes en un quadrat tancat.
L'utilització dels Ipads a la seva escola els ha ajudat a connectar-se entre cicles, a treballar en conjunt i els ha obert maneres noves d'aprendre.

Al acabar la conferència Antoni Miralpeix, professor de Música de Blanquerna, va sortir i ens va ensenyar algunes aplicacions musicals com: GarageBand, NodeBeat, Bebot... Va crear amb un parell de minuts una cançó amb GarageBand.

La conferència va ser en definitiva molt interessant i com a curiositat, dir que vam ser Trending Topic a Espanya durant uns minuts! Aquí en teniu una comprovació d'una captura de pantalla feta des del mòbil de la Mireia Mandicó (podeu aprofitar per visitar el seu blog! ;) ).



Com a reflexió final m'agradaria dir que crec que les noves tecnologies tenen molt de potencial en el camp educatiu però crec que no s'ha d'abusar d'elles. Com molt bé ens van dir a la conferència, les tecnologies han de ser un suport i han de complementar l'educació, però no l'han de substituir. 
Penso que amb criteri es poden trobar aplicacions molt interessants i les tauletes, en concret, ens poden estalviar temps i quilos!!!

M'agradaria ampliar molt sobre tot aquest tema de les tablets.
En primer lloc, l'Escola Mare de Déu de la Mercè té un espai a la seva pàgina web anomenat El racó de l'Ipad, aqui dins hi podreu trobar el projecte dels racons amb Ipads, la presentació que ens van passar amb diferents aplicacions i explicacions de com funcionen, entre d'altres. Us recomano que us ho mireu una mica! 

En segon lloc, hi ha una sèrie de webs que haurieu de conèixer on hi podeu trobar tot de recursos educatius per a PDI.
  • Alexandria: És una biblioteca on pots pujar i descarregar recursos educatius per a PDI. Molt recomanable! 
  • Tiching! : Creador de recursos educatius. També tenen usuari a Twitter
  • GenMagic: Permet crear i obtenir diferents recursos educatius. Estan organitzats per àrees i nivells. 
  • Reporteducació: És el servei educatiu del Baix Llobregat. Dins la web hi ha un seguit d'aplicacions per a PDI.
Per últim, us deixo un vídeo graciós sobre una nena que confon una revista amb un Ipad!





Fins aviat lectors!! 



dijous, 28 de novembre del 2013

La comunicació audiovisual

El tema de la comunicació audiovisual, que és la que fa referència a la comunicació dels mitjans (la tele, la radio, els ordinadors i les pantalles en general...) és un tema molt tractat en els últims anys. És perillós pels nostres infants? Què els hem de deixar mirar i què no? La televisió educa?
I així un munt de preguntes que tothom té al cap, sobretot pares i professionals de l'educació.

A classe vam estar veient una conferència del Dr. Guillermo Orozco sobre com educar en la comunicació audiovisual. Ara us en faré cinc cèntims.

La gran majoria de la població som audiència dels mitjans audiovisuals, però no pel sol fet de ser audiència, significa que sabem ser-ho. Això passa perquè per ser una bona audiència, hem de tenir les competències comunicatives necessàries, i no les tenim.
El sol fet de veure una imatge, tot i que ens sembli molt simple, hi ha moltes maneres de veure-la. Creiem veure la imatge però hi ha coses que no veiem a simple vista (posicions de càmera, plans...). Aquestes coses es poden veure amb un entrenament de la vista, i per tant, amb un aprenentatge i una millor formació. Aquest aprenentatge, però, és molt lent.
Podem dir, perquè s'entengui, que la televisió, no és la realitat, sinó una mostra de la realitat, una representació, una tria. És essencial entrenar-se com a persona i com a societat per ser audiència i per ser crítics.

Parlem de l'educació en aquests mitjans audiovisuals. Hi ha dos actors principals en aquesta educació. La família i l'escola. La relació dels nens amb la televisió està mediada, encara que sigui per dèficit, per l'escola o per la família. O sigui, que els infants consumeixen interactuen amb pantalles controlats per la família i l'escola.
És una qüestió de responsabilitat. Els dos agents tenen com a objectiu educar, per tant, han de ser conscients d'aquesta gran responsabilitat. El que fem o no amb la família, incideix en les pantalles (en com i quan hi interactuem). Per posar un exemple, si la realitat de la família és dolenta, no hi ha cohesió, ni preocupació cap als fills (o cap als pares), els nens miren més la televisió, i a més, sense un adult al seu costat que li ensenyi a tenir un criteri.
En el cas de l'escola, si el mestre no pregunta ni està al corrent dels interessos dels joves amb pantalles, no pot intervenir.
Si no s'educa als nens i nenes a tenir criteri, la televisió o la pantalla es converteix en un referent per a ells.
Per tant, la família i l'escola han de treballar i lluitar perquè aquesta educació sigui significativa. Tot i això, també cal destacar que els mitjans de comunicació també tenen una gran responsabilitat en tot això, perquè encara que no sigui el seu objectiu, estan educant, tenen un efecte sobre la població, i més sobre la infantil i la juvenil. Estan obligats a ser responsables i han d'assumir la responsabilitat, estan educant!

Algun exemple per poder educar, perquè els infants vegin que la televisió no és tota la realitat, és veure un dels programes que van després d'una estrena de cinema. És molt positiu perquè es mostra la producció, les escenes tallades... En definitiva, es veu "la cocció" de la pel·lícula. Per tant, amb això, l'audiència s'adona que en tota la producció de la pel·lícula hi influeixen decisions del director, canvis d'actors, escenes que s'eliminen... El cas és que es veu alguna cosa més enllà de la pantalla.

Amb la innovació educativa, en l'àmbit tecnològic, s'està desaprofitant i despreciant el potencial que tenen els medis i la tecnologia. Es doten les escoles d'instruments perquè estiguin a l'accés dels nens, però no s'està pensant la perspectiva pedagògica amb el que els estem enfrontant. Si penséssim en aquesta perspectiva pedagògica, i no només en tenir els millors instruments i que estiguin a l'abast dels nens, s'aprofitaria més el potencial d'aquests medis.
La imatge sempre ha de ser un complement del mestre o del discurs, perquè si no és així, el mestre o el discurs perd valor que hauria de tenir.
No hi ha una lògica digital, la dotació d'ordinadors a les escoles no s'acompanya de reflexions pedagògiques lògiques. El ministeri no ho preveu. Si hi hagués, com s'ha comentat abans, aquesta reflexió i perspectiva pedagògiques, s'aprofitaria més el potencial dels mitjans. Es té la sensació que s'aprofita però no és veritat.

L'alfabetització digital i audiovsual és essencial pel desenvolupament de la competència comunicativa mínima. Cal tenir en compte també, alhora d'educar digital i audiovisualment a les noves generacions, que aquestes s'adapten més ràpid als canvis perquè tenen la ment més oberta. Per educar, s'han de dissenyar pedagogies per saber si han estat o hem estat alfabetitzats digital i audiovisualment.

En conclusió, com heu pogut llegir, ens falten molts passos per fer abans de poder ser una societat alfabetitzada audiovisualment i digitalment. Cal que quedi clar el concepte que saber fer funcionar les noves tecnologies o ser audiència de la televisió o les pantalles, no ens converteix en persones alfabetitzades. Cal un aprentatge molt important per poder arribar a ser crítics.
Per això, és molt important educar en la competència comunicativa, perquè si no, no veiem el llenguatge, no el sabem interpretar.
A casa, la família, a vegades fem comentaris que sense adonar-nos-en, fan de mediadors. Per exemple, mirant un reality show o un programa de televisió "basura", comentar "Apa aquí, quines tonteries que fan!" Amb això, es desprestigia i perd valor aquell programa pel nen que tenim al costat. Deixar sol un nen davant la televisió és molt dolent i no en som prou conscients.
La televisió ha canviat la manera de relacionar-nos per ensenyar-nos una realitat que no existeix. O sigui, ens imaginem coses que no són veritat, per això, molta gent té la sensació que la seva vida és un fracàs, perquè no s'assembla en res al que li han ensenyat a la televisió.

En definitiva, penso que com a mestres hem d'estar al dia de totes les sèries i del que miren els nostres alumnes, i com a pares, el que miren els nostres fills, per poder ser bons mediadors.
Si ens aïllem de la responsabilitat de fer de mediadors, no els estem ajudant, simplement deixo que l'únic referent del nen sigui la pantalla o la televisió. A més, últimament fan sèries juvenils i infantils que transmeten idees tradicionals, valors que no existeixen i ho perpetuen.  Per exemple, masclisme, racisme, i tot tipus de discriminacions.En resum, hi ha programes que perden el respecte cap a les persones, i el que tenen aquests programes és que enganxen. Per això, el paper de l'escola i la família és cabdal, han d'estar molt presents, no per censurar, sinó per educar i comentar.

Hem vist que la televisió i les pantalles tenen un paper molt més important del que ens pensem a vegades.

Per saber-ne més...

Us passo aquí un anunci que vam passar a classe, perquè veieu quins valors transmet... Hem de pensar que aquest anunci el veuen nens i nenes molt petits. Si creixen amb aquests valors des de ben petits, no vull imaginar quin tipus de persones seran quan siguin grans si no han tingut bons mestres o una bona família que els ha educat perquè s'adonessin que aquests valors són completament falsos. A veure què n'opineu...





Què us ha semblat?? Fort eh?? Transmet valors totalment tradiconals i masclistes. Les dues últimes frases: "Hueles a barbie, muñeca" i "Es que huelen tan bien..." són molt i molt extremes.

També s'ha de dir que hi ha anuncis que no són tan extrems i que transmeten valors diferents, però que aconsegueixen el seu objectiu, fer que el producte que anuncien et sembli atractiu.

Us en deixo un parell que a mi m'agraden, el primer de Coca Cola, i el segon de la Marató de TV3. La veritat és que a mi aconsegueixen emocionar-me.

Coca-Cola- Estás aquí para ser feliz





La Marató de TV3, any 2010






Fins aviat lectors!!!